Iniciativa de Budapest per a l’accés obert
Una tradició antiga i una tecnologia nova han convergit per fer possible un bé públic sense precedents. La tradició antiga és la bona disposició amb què els científics i acadèmics publiquen els fruits de les investigacions en revistes científiques sense cobrar per fer-ho per tal que es puguin consultar i generin coneixement. La tecnologia nova és Internet. El bé públic que han fet possible és la distribució mundial electrònica de la literatura periòdica revisada per parells i el seu accés completament gratuït i sense restriccions, disponible per a tots els científics, acadèmics, professors, estudiants i qualsevol ment curiosa. El fet de suprimir les barreres d’accés a aquesta literatura ha d’accelerar la recerca, enriquir l’educació, propiciar que es pugui compartir amb els pobres allò que han après els rics i amb els rics allò que han après els pobres, fer que aquesta literatura esdevingui tan útil com sigui possible, i establir les bases per unir la humanitat en una conversa intel·lectual comuna i en l’exploració del coneixement.
Per diverses raons, aquest tipus de disponibilitat en línia, gratuïta i sense restriccions, que anomenarem accés obert, ha estat limitat fins ara a reduïdes àrees de la literatura periòdica. Però fins i tot amb aquestes limitacions, nombroses iniciatives han mostrat que l’accés obert és econòmicament viable, que dóna als lectors un poder extraordinari per localitzar i utilitzar literatura rellevant per a ells i que ofereix als autors una visibilitat nova, uns lectors nous i un impacte renovat per als seus treballs de manera àmplia i mesurable. Per tal d’assegurar aquests beneficis per a tothom, apel·lem a qualsevol institució i individu interessats a contribuir a l’accés obert a la resta d’aquesta literatura i a eliminar-ne les barreres, especialment les econòmiques, que s’alcin i ens segueixin. Com més persones s’uneixin a l’esforç per fer avançar aquesta causa, més aviat podrem gaudir tots plegats dels beneficis de l’accés obert.
La literatura que hauria de ser accessible de manera gratuïta i en línia és la que els acadèmics ofereixen al món sense cap expectativa de cobrament. Principalment, aquesta categoria engloba els articles revisats per parells i publicats en revistes científiques, però també inclou els textos sense revisar que posen en línia per rebre’n comentaris o per advertir els col·legues de les seves troballes científiques. Hi ha diversos graus i diverses maneres de facilitar i d’ampliar l’accés a aquesta literatura. Entenem per accés obert que estigui disponible de manera gratuïta a Internet, i que qualsevol usuari estigui autoritzat a llegir, descarregar, copiar, distribuir, imprimir, buscar o afegir un enllaç al text complet d’aquests articles, rastrejar-los per a la indexació, incorporar-los com a dades en un programa informàtic o utilitzar-los per a qualsevol altre propòsit que sigui legal, sense barreres econòmiques, legals ni tècniques, a part de les que són inseparables del mateix accés a Internet. L’única limitació quant a la reproducció i distribució i l’únic paper dels drets d’explotació en aquest àmbit hauria de ser donar als autors el control sobre la integritat dels seus treballs i el dret de ser reconeguts i citats adequadament.
Tot i que la literatura periòdica revisada per parells hauria d’estar en línia i sense cost per als lectors, cal reconèixer que produir-la té un cost. Malgrat tot, alguns experiments mostren que els costos mitjans per oferir aquesta literatura en accés obert estan molt lluny dels costos de la divulgació per mitjans tradicionals. Aquesta oportunitat d’estalviar diners i, al mateix temps, d’ampliar l’abast de la divulgació, és actualment un incentiu important per a les associacions professionals, les universitats, les biblioteques, les institucions i d’altres per acollir-se a l’accés obert com un mitjà per fer avançar els seus objectius. Assolir l’accés obert requerirà nous models per recuperar-ne les despeses i nous mecanismes de finançament, però el baix cost mitjà de difusió és prou significatiu per confiar que l’objectiu és assolible i no merament preferible o utòpic.
Per assolir l’accés obert a la literatura acadèmica periòdica, recomanem dues estratègies complementàries:
I. Autoarxiu: primer, els acadèmics necessiten les eines i l’ajuda per dipositar els seus articles revisats per parells en arxius electrònics oberts, una pràctica anomenada comunament autoarxiu. Quan aquests arxius s’ajustin als estàndards creats per l’Open Archives Initiative (OAI), els motors de cerca i altres eines els podran tractar com un únic arxiu. Llavors els usuaris no hauran de conèixer quins arxius existeixen ni on estan ubicats per trobar-los i utilitzar-ne el contingut.
II. Revistes en accés obert: en segon lloc, els acadèmics necessiten els mitjans per iniciar una nova generació de revistes compromeses amb l’accés obert, així com una ajuda per a les revistes actuals que escullin fer la transició cap a l’accés obert. Amb l’objectiu que aquests articles es difonguin tant com sigui possible, aquestes revistes noves no tornaran a invocar la propietat intel·lectual per restringir-ne l’accés i la utilització dels materials publicats. En comptes d’això, utilitzaran els drets i altres eines per assegurar un accés obert a tots els articles que s’hi publiquin. I com que el preu és una barrera a l’accés, aquestes revistes noves no cobraran per subscripció ni per accés i cercaran altres mecanismes per cobrir despeses. Per a aquest propòsit, hi ha moltes fonts de finançament alternatives, sense oblidar les fundacions i els governs que financen la recerca, les universitats i els laboratoris que contracten els investigadors, les donacions establertes en determinades disciplines i institucions, els amics de la causa de l’accés obert, els beneficis de la venda de publicar els textos originals, el finançament alliberat per la finalització o la cancel·lació de subscripcions de revistes tradicionals, o fins i tot contribucions dels mateixos investigadors. Cal no afavorir cap d’aquestes solucions com si fos l’única viable per a tot el món i per a totes les disciplines, i no hem de deixar de cercar-ne d’altres: alternatives noves i creatives.
L’objectiu és l’accés obert a la literatura periòdica revisada per parells. L’autoarxiu (I) i la nova generació de revistes en accés obert (II) són els camins per assolir aquest objectiu. No són solament mitjans directes i eficaços a aquest efecte, sinó també instruments a l’abast dels acadèmics de manera immediata, sense que calgui esperar els canvis produïts en els mercats o en la legislació. Tot i promoure les dues estratègies proposades, també encoratgem a experimentar nous models de transició cap a l’accés obert a partir dels mètodes actuals de difusió tradicional. La flexibilitat, l’experimentació i l’adaptació a les circumstàncies locals són la millor manera de garantir que el progrés en diferents aspectes serà ràpid i segur, i que perdurarà.
L’Open Society Institute (OSI), una xarxa d’institucions fundada pel filantrop George Soros, està compromesa a proveir l’ajuda i el finançament inicials per assolir aquest objectiu. Utilitzarà els seus recursos i la seva influència per estendre i promoure l’autoarxiu institucional, per crear revistes noves en accés obert i per contribuir a l’autosostenibilitat econòmica del sistema de revistes en accés obert. Tot i que el compromís i els recursos de l’OSI són substancials, aquesta iniciativa requereix molt d’esforç i els recursos que puguin aportar altres organitzacions.
Convidem governs, universitats, biblioteques, directors de revistes, editors, institucions,
societats científiques, associacions professionals i acadèmics que comparteixen la nostra visió a adherir-se a la tasca d’eliminar les barreres a l’accés obert i de construir un futur en el qual la recerca i l’educació siguin més lliures per obrir-se arreu del món.
Budapest (Hongria), 14 de febrer de 2002
Signataris originaris
Leslie Chan, Bioline International
Darius Cuplinskas, director del Programa d’informació, Open Society Institute
Michael Eisen, Public Library of Science
Fred Friend, director de Comunicació Acadèmica, University College London
Yana Genova, Next Page Foundation
Jean-Claude Guédon, Universitat de Mont-real
Melissa Hagemann, Program Officer del Programa d’informació, Open Society Institute
Stevan Harnad, professor de Ciència Cognitiva, Universitat de Southampton, Universitat del Quebec a Mont-real
Rick Johnson, director de la Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition (SPARC)
Rima Kupryte, Open Society Institute
Manfredi La Manna, Electronic Society for Social Scientists
István Rév, Open Society Institute, Open Society Archives
Monika Segbert, assessora del projecte EIFL
Sidnei de Souza, director d’Informàtica de CRIA, Bioline International
Peter Suber, professor de Filosofia, Earlham College & The Free Online Scholarship Newsletter
Jan Velterop, editor, BioMed Central
Traducció al català: Oficina de Difusió del Coneixement del CRAI de la UB